Què és l’EM?

L’esclerosis múltiple (EM) és un dels transtorns neurològics més comuns i causa de discapacitat en adults joves.

Existeixen 2,3 milions de persones amb EM a tot el món. És probable que cents de milers estiguin sense diagnosticar i moltes vides es veuen afectades indirectament, a través de l’atenció a una persona amb EM.

A la majoria dels afectats per EM se’ls diagnostica entre els 25 i els 31 anys d’edat i el nombre de dones afectades és el doble que d’homes.

Les causes de l’EM encara no es coneix i de moment no hi ha una cura, tot i que hi ha tractaments disponibles que poden ajudar en alguns tipus d’esclerosis múltiple i també hi ha moltes coses que es poden fer per millorar els símptomes.

No hi ha un ptaró establert sobre la gravetat de l’EM o els símptomes que s’experimenten. Cada persona és diferent. Alguns dels símptomes són, entre altres, visió borrosa, extremitats fràgils, sensació de formigueix, inestabilitat, problemes de memòria i fatiga.

Per algunes persones, l’EM es caracteritza per períodes de reemissió i recaiguda (el que significa que millora durant un temps però després pot “atacar” cada cert temps), mentre que per altres persones té un patró progresiu (això significa que empitjora de manera constant amb el temps). Algunes persones es poden sentir sanes durant molts anys després del diagnòstic, mentre que altres es debiliten molt ràpidament.

L’EM fa la vida imprevisible per a tothom.
Consulta els actes que es fan per el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple

Set entitats de la comarca optaven a ser les beneficiàries de la cinquena edició del sopar Il·lusions a taula, que organitza el Rotary Club Vic-Osona. L’Associació de Disminuïts Físics d’Osona, l’ADFO, ha estat l’escollida. Els donatius que s’obtinguin amb l’àpat que Nandu Jubany servirà al recinte firal del Sucre de Vic el dia 2 de juny serviran d’inversió inicial per al projecte de l’entitat de portar als diferents municipis de la comarca els serveis que presta a persones amb discapacitat física, i per tant també amb dificultats de mobilitat.

L’ADFO i el Rotary Club Vic-Osona s’han fixat com a objectiu obtenir 90.000 euros en la nit solidària d’Il·lusions a taula. Es destinaran a la compra d’un vehicle adaptat de 9 places, i al personal i materials necessaris per desplegar el programa d’assistència, transport i mobilitat a tota la comarca. L’ADFO garanteix la viabilitat de la iniciativa, i que la podrà mantenir un cop engegada. L’entitat ha començat contactes amb els diferents ajuntaments per determinar quins serveis i amb quines periodicitats els oferirà a cada població.

En aquesta edició a benefici de l’ADFO, també s’hi implica de manera activa la Fundació Nani Roma.

IMG_20170321_122056

L’Associació de Disminuïts Físics d’Osona i el Club Gimnàstic Vic, juntament amb altres empreses i entitats de la comarca, organitzem activitats per col·laborar amb La Marató de TV3 aquest diumenge al matí a la plaça Major de Vic.

Les activitats començaran a les 11h del matí amb una masterclass de percussió corporal de Santi Serratosa. A les 12h tots els gimnastes del Club Gimnàstic Vic faran una exhibició de gimnàstica artística i es servirà un vermut solidari amb la col·laboració del Clot dels Romans,. El vermut estarà amenitzat amb una actuació de cant dels usuaris de l’ADFO. Durant tot el matí també hi haurà un photocall perquè tothom es pugui fer fotos divertides a càrrec de Injophoto.

Hi haurà 3 urnes repartides en diferents punts de la plaça Major per poder recaptar diners per la causa. Fins divendres aquestes urnes les podeu trobar a la botiga de l’Hospital General de Vic, al vestíbul de la Universitat de Vic, al Casal de la gent gran de Torelló i divendres al vespre a l’Atlàntida de Vic.

Els tiquets del Vermut poden comprar-se anticipadament a www.lapromo.cat

A dia d’avui ja portem recaptats 1.056€ de les accions que ha fet el grup Adfo Torelló i els treballdors de la Fàbrica de Gurb de Grup Pascual.

cartell La Marató

IMG_4373

L’ocupació és una de les eines bàsiques per al desenvolupament personal. A través de l’activitat laboral les persones estan implicades en la societat i posen les seves habilitats al servei d’una causa. El treball contribueix a la realització personal i pot convertir-se en una oportunitat de creixement, adquisició de nous coneixements i desenvolupament de les habilitats.

Què passa quan les persones amb discapacitat no poden treballar? A les persones que amb edat activa no poden accedir al lloc de treball a causa d’una discapacitat els hi manca un espai de socialització i de realització professional.

Des d’ADFO oferim un espai on créixer, relacionar-se, desenvolupar habilitats i adquirir nous coneixements a través del programa XARXA INQUIETA, un club social d’atenció diürna per a persones amb discapacitat física a la comarca d’Osona.

Una de les activitats que realitzem a Xarxa Inquieta és el TALLER DE MANUALITATS, i ara necessitem renovar les eines per continuar donant oportunitats a totes les persones. Ens ajudes?

Fes un donatiu

 

GT_logo

Ja som setembre i a l’ADFO tornen a començar les activitats! Aquest any no et quedis a casa, tens 15 activitats per escollir.

Al catàleg hi trobaràs moltes opcions terapèutiques, lúdiques, esportives, artístiques i formatives. I aquest curs tenim noves propostes:

catàleg activitats x imprimir8 catàleg activitats x imprimir10 catàleg activitats x imprimir12 catàleg activitats x imprimir14

Totes les activitats comencen la setmana del 12 de setembre, excepte les noves propostes que començaran a l’octubre. Mira el catàleg i tria quines activitats vols fer!

Veure el catàleg d’activitats

Per inscripcions i més informació: 93 883 29 49 (ADFO)

El dijous 16 de juny es va presentar a la seu de l’ADFO el resultat del projecte de cocreació entre l’Associació de Disminuïts Físics d’Osona i l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic.  Amb el repte de donar a conèixer ADFO d’una manera original i el suport de CoCreable, 8 alumnes de 3r curs de l’escola i 8 usuaris i tècnics de l’entitat van treballar conjuntament durant varies sessions per crear 4 mini-contes i mini-jocs per conscienciar a la població i donar a conèixer l’entitat.

 

El resultat ha sigut un “conte impossible” que té pàgines enganxades o lletres superposades per simular les dificultats que algunes persones tenen a l’hora de llegir; un smartbox que et permet viure una experiència a l’ADFO per conèixer l’entitat i els seus usuaris; un conte desplegable amb la metàfora d’una llavor per explicar el sentiment d’una persona quan no està acompanyada i “L’iceberg”, uns mini-jocs de cooperació per mostrar que “l’ADFO és molt més del que es veu” i fomentar el treball en equip.

 

La presentació la va fer Maria Balasch, gerent d’ADFO; en Lluís Sabadell, responsable de CoCreable i director de tot el procés i els mateixos alumnes i usuaris que van explicar les diferents creacions. Tan ADFO com l’EADSV han valorat l’experiència com a molt positiva i molt enriquidora i diuen que “esperem que a la gent li agradi i comprin molts exemplars”. De moment, podeu trobar els 4 objectes a la botiga de l’Hospital General de Vic i a l’ADFO (Carrer Sant Pere,9 – al costat del bar l’Orfeó – Vic).

 

Dissabte, 7 de novembre: Sortida a 16:30 h. a la Plaça Nova de l’Esquirol.

El projecte BOX21 de la Fundació Itinerarium, i la Fundació Anna Vives, vol ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment fomentar la pràctica de l’esport corrent i caminant entre les persones amb més dificultats. El projecte inclou la creació d’aquests circuits en diferents ciutats i pobles del món, la principal novetat dels quals és que són recorreguts a la natura, adaptats a tots i totes, i senyalitzats permanentment. Creats per Eduard Jornet, pare del campió del món de curses de muntanya, Kilian Jornet i la Fundació Itinerarium, impulsora de la iniciativa, pretenen acostar l’esport i la natura a tothom.

El Circuit Inclusiu de l’Esquirol, el primer a la comarca d’Osona, és el 12è d’un grup de circuits creats a diferents ciutats del món. El circuit de l’Esquirol té 3 variants (rosa-8km, blau-3km i verd-3km) que el participant pot triar depenent de les seves necessitats. El blau, per exemple, és apte per a cadira de rodes elèctrica, joëlette i handbike. Totes tres variants passen per llocs d’especial interés natural com patrimonial del municipi, d’aquesta manera, la vivència encara es mes enriquidora.

Els circuits inclusius estan senyalitzats físicament amb estaques i panells en Braille, i la característica que els fa diferents als altres circuits adaptats es que son sempre a la natura i amb un punt de dificultat perquè tots/es ens haguem, cadascú al seu nivell, de superar.

Tothom, persones cegues, persones sordes, amb dificultats de mobilitat, amb dificultats intel·lectuals, amb dificultats mentals, persones grans, hi estem convidats. Us animem a fer-nos costat i demostrar que la natura és de tots/es!

Més informació: www.inclusivecircuits.net

 

El proper 27 de setembre, el centre Riudperes celebra el seu 15è aniversari. A partir de les 12h del migdia i fins a les 5h de la tarda tindran lloc un seguit de representacions de la cultura catalana, a més d’un dinar popular, música en directa i un fi de festa amb una breu representació teatral del grup de teatre del centre.

L’acte també comptarà amb Marc Verdaguer; alcalde de Calldetenes i Carles Baronet; alcalde de Folgueroles a més del president de l’entitat, Toni Ramírez.

Recordeu que en cas de voler assistir al dinar popular és necessari reservar ariudeperes@santtomas.cat abans del 14 de setembre o trucant al 93 889 33 65

També podeu col·laborar amb la festa del 15è aniversari comprant samarretes amb talles disponibles de 3/4 anys a la XXXL per un preu de 7€ o bosses de roba a elegir entre els colors negre, verd, vermell, blau i groc per un preu de 3€. Podeu fer la comanda trucant al 93 889 33 65o al correu electrònic m.miarons@santtomas.cat o s.mas@santtomas.cat

Tots hi esteu convidats!

L’objectiu és obtenir el compromís dels candidats i candidates per tal que situïn la lluita contra la pobresa, l’exclusió social i la desigualtat en el centre de l’agenda política europea.

Les mesures d’austeritat han desmantellat l’estat del benestar, per tant és més important que mai votar les candidatures que marquin la diferència, que apostin directament per incrementar les polítiques socials, treballant conjuntament amb les entitats del tercer sector.

Malgrat que l’Estratègia Europa 2020 marca l’objectiu de reduir en 20 milions el nombre de persones en risc de pobresa, el cert és que, des del 2010 a la UE hi ha 6 milions més de persones vivint en situació de pobresa; ell 2012 ja n’eren 121,2 milions.

“L’augment de les desigualtats i l’absència de participació de la societat civil en els processos de presa de decisions ha incrementat les diferències entres els que tenen el poder polític i econòmic i la resta de la ciutadania” senyala Barbab Helfferich, directora d’EAPN. Per tot això EAPN ha endegat la campanya Elecció de Líders per a una Europa Social i assolir un pacte social europeu.

La European Anti Poverty Network – EAPN (Xarxa europea de lluita contra la pobresa) és una coalició independent d’ONG i altres grups involucrats en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en els Estats membres de la Unió Europea, creada al desembre de 1990 per organitzacions que treballaven dins de la UE amb persones en situació de pobresa i vulnerabilitat, sent un òrgan de consulta del Consell d’Europa.

 

Un projecte de recerca de la universitat Rovira i Virgili portarà a la creació d’una base de dades sobre les associacions catalanes entre 1870 i 1980. Ramon Arnabat ens explica en que consisteix.

 

El grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitza un projecte de recerca històrica sobre la sociabilitat i l’associacionisme català. Amb el títol “Els espais i la memòria de la sociabilitat popular a la Catalunya Contemporània” i prenent com a punt de partida la Segona República es planteja veure com les formes de sociabilitat popular han evolucionat a Catalunya durant la repressió franquista i la posterior recuperació de la democràcia.

Una de les parts del projecte inclou la creació d’una base de dades de les associacions catalanes entre 1870 i 1980 que implicarà la cooperació dels centres d’estudis locals i comarcals de tot Catalunya. Actualment es compta amb 12.200 registres.

Per conèixer amb més profunditat aquesta iniciativa hem preguntat a Ramon Arnabat, responsable de la base de dades de l’associacionisme històric català Grup de recerca consolidat ISOCAC de la URV.

– D’on sorgeix la iniciativa de crear una bases de dades sobre l’associacionisme català?

En aquests moments no trobem aquesta informació de forma conjunta. Hi ha diversos treballs locals i comarcals, però manca una gran base de dades que permeti conèixer la història associativa del país. A partir d’un projecte de recerca sobre la sociabilitat i els espais de la sociabilitat la Catalunya contemporània del grup ISOCAC de la URV i finançat pel Ministerio de Economia, es va plantejar aquesta possibilitat. Tot i que érem conscients que nosaltres sols no podríem fer-ho, si que vam decidir de posar-nos a treballar i així és com s’ha posat en marxa aquesta macro base de dades. Ara esperem trobar la col·laboració de les associacions i de l’administració per poder-la desenvolupar.

– El període escollit va de 1870 a 1980, perquè aquestes dates?

La data d’inici és perquè és a partir de 1870 que comencem a trobar registres oficials d’associacions i per tant disposem d’informació més detallada, i la data final, 1980, perquè pensem que amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya s’inicia una nova etapa i ja es compta amb un registre d’entitats associatives oficial. El que de veritat ens interessava, però, era veure l’impacte de la dictadura franquista sobre la xarxa associativa catalana, i la veritat que aquest va ésser enorme, brutal!

– Quines són les principals aplicacions que després tindrà? Qui podrà tenir-hi accés?

Si obtenim suport de l’administració és evident que ha d’ésser una base dades pública, i per tant l’accés ha de ser lliure. Esperem que serveixi per impulsar la recerca sobre associacionisme i sociabilitat, més enllà de localitzar les dades d’associacions concretes. També pensem que pot ser molt útil als centres d’estudis locals i comarcals al facilitar-los una base important per a les seves investigacions.

– Amb quines dificultats us esteu trobant per recollir aquesta informació?

La principal dificultat és que la informació està molt dispersa i s’han de consultar molts arxius. Nosaltres per fer una primera aproximació hem consultat arxius estatals, provincials i comarcals i encara resta molta feina per fer. A més hem de tenir en compte que moltes associacions no deixaren un rastre oficial, és a dir, mai s’inscrigueren en un registre, i la informació sobre elles tan sols es pot obtenir a nivell local, per això hem demanat la col·laboració de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner.