ACCESSIBILITAT

Les persones discapacitades s’enfronten contínuament a obstacles que els impedeixen participar plenament de la vida social.

Les barreres arquitectòniques impedeixen que les persones amb problemes de mobilitat reduïda (persones discapacitades, gent gran, dones embarassades, mares i pares amb cotxets d’infants o carrets de la compra, persones que tenen una lesió temporal, etc.), es desplacin lliure i còmodament pels edificis i la via pública.

És obvi que l’afany de superació de les mateixes persones té molt a veure amb el fet que aquestes persones superin la seva limitació, però res s’hi pot fer davant la manca de coneixement o sensibilitat de qui té a les seves mans l’eliminació d’aquests obstacles.

 

LLEI 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

Aquesta Llei té per objecte garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació l’accessibilitat i la utilització dels béns i serveis de la societat i també promoure la utilització d’ajudes tècniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, mitjançant l’establiment de les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial. (Article 1, Títol preliminar, Llei 20/1991).

La Llei20-1991

 

DECRET 135/1995, de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’Accessibilitat.

Aquest projecte s’ha estructurat seguint parcialment la sistemàtica de la Llei 20/1991, però incorporant-hi, a més, altres aspectes poc desenvolupats en aquesta.

El Decret

 

Pla d’Accessibilitat

Un Pla d’Accessibilitat proposa les intervencions i els criteris necessaris que s’hagin de dur a terme en els entorns de la via pública, l’edificació i el transport, estudiant tant els aspectes de l’espai com de la comunicació per aconseguir suprimir les barreres arquitectòniques i de comunicació existents.

Al mateix temps, intenta donar respostes a les veritables necessitats dels seus habitants, millorant la qualitat de vida d’aquests. el Pla, s’elabora de manera particular i adequat a cada població tenint en compte l’estat actual de la mateixa i preveient el seu futur desenvolupament.

Finalment, un Pla d’accessibilitat requereix d’una formació adequada dirigida als responsables de dur-lo a terme, autoritats i tècnics municipals, així com també a responsables d’institucions públiques, privades, educadors, docents responsables de l’educació cívica i habitants en general.